PETRA TALIATA, HISTÒRIA D’UNA ROCA PETRA TALIATA, HISTÒRIA D’UNA ROCA

PETRA TALIATA, HISTÒRIA D’UNA ROCA

PETRA TALIATA, HISTÒRIA D’UNA ROCA

La primera referència documentada del nom ens arriba des de l’any 1065. D’aquesta data enrere, podem intuir que l’element ‘pedra’, que tan significatiu ha estat per a l’home des d’èpoques remotes, ens parla a través dels seus toscos traços, que el passat d’aquest bell espai va estar estretament vinculat a aquest element natural


Per Josep M. Roselló

LA PEDRA TALLADA
El territori de l’Empordà compost per dues comarques, l’Alt i el Baix Empordà, ha estat el passadís natural d’infinitat de pobles. Tant els que hi van estar de passada com els que hi van arrelar han pressionat el territori fins a èpoques relativament recents. Tot això propiciat potser, per un dels passos orogràfics més benèvols de tota la cadena muntanyosa que conformen els Pirineus: la serralada de Les Alberes. De qualsevol manera, de gairebé tots aquests invasors i pobladors en tenim vestigis que ens donen testimoniatge de les seves activitats.

De tots els llocs “màgics” del transitat Empordà, Peratallada es mostra als nostres ulls serenament bell. En la primera ressenya escrita on surt el nom (segle XI), és nomenat Petra Taliata; que ens indica que el lloc estava constituït per una pedra o roca –en aquest cas considerablement gran– que va ser tallada o també es podria dir que va ser “retallada”. En quin moment ho va ser i per qui, és una qüestió que encara no es pot afinar del tot, però el resultat d’aquesta esforçada empresa al pas dels anys, ens presenta avui com un conjunt digne d’admiració.

PERATALLADA I ALTRES PEDRES
El pas del temps ha provocat la lògica evolució de l’idioma i amb ella la dels noms propis, des de l’originari Petra Taliata fins a l’actual Peratallada; però el seu significat és el mateix ara que fa mil anys i, en ell es troba comprès, com en tants altres topònims de la zona la referència a la pedra. La població es troba avui emmarcada en el nou municipi de Forallac creat el 1976, englobant diverses localitats adjacents, minúscules i alhora precioses, com les veïnes Fonteta, Canapost o Vulpellac i altres.

En moltes localitats apareix per tradició, en uns casos i denominació en altres, la pedra. Encara que en català modern el seu nom és ‘pedra’, també l’antic terme ‘pera’ va significar el mateix i va estar en ús fins no fa poques dècades. Així pels voltants ens trobem amb Sant Climent de Peralta (pedra alta), la contracció ‘peralta’ ens parla de l’existència en altres temps d’una pedra prominent o de mida notòria, ja fos la raó de la seva presència motivada per l’acció d’agents naturals o, potser feia referència a una pedra tallada o situada d’una determinada manera com pogués ser un menhir.

Una altra punt forallenc és Fitor el nom del qual evoca el de ‘fita’, el seu significat vindria a ser el d’una pedra usada per a la demarcació d’una zona o territori, com ara una propietat. En altres zones de Catalunya apareixen topònims semblants com el de Perafita, que vindria a ser, pedra que delimita o assenyala una divisió. Altres utilitats de la pedra apareixen en exemples com Peramola (pedra per moldre), Perafort (pedra forta o gran o robusta) i altres de similars.

Com a colofó, trobem a pocs quilòmetres de Peratallada la localitat de La Pera, és a dir “la pedra”, aquí com a element característic i identificador del lloc. De totes aquestes pedres, que antigament van haver de ser significatives i singulars, pràcticament no ens queda més que els topònims, i amb prou feines llunyans records, sovint ja llegendaris més que precisos; però a Peratallada el pas de les èpoques ha respectat aquesta evidència i la pedra apareix inequívoca amb tota la seva esplendor i tallada, tant al seu fossar com en molts afloraments visibles en superfície.

LA HISTÒRIA CONEGUDA
El passat del qual tenim constància escrita, ens parla d’un dels llinatges més importants de la regió, el dels Peratallada, que al segle XIII enllaçà amb un altre de no menys notori: els Cruïlles. Aquests últims van conservar la baronia de la població fins al segle XIX. Existeixen documents al·lusius datats el 1039 i el 1065 com a referències escrites més remotes. L’any 1153, apareix un Dalmau de Peratallada i altres documents del segle XIV que descriuen esdeveniments socials i, fins i tot inventaris.

La torre del Castell domina el nucli; el seu origen, igual com el de les muralles, és poc precís i se’l situa entre els segles XI i XII, sofrint amb el temps diverses modificacions. En l’actualitat aquest edifici és un hotel senyorívol però ara clausurat. El conjunt arquitectònic de la vila té la consideració de bé Històric-Artístic des de 1976, coincidint amb la formació del municipi de Forallac.

Tot intent de precisar més dades sobre aquesta població més enrere del segle XI, és entrar en un terreny menys sòlid, però pensar que el lloc va ser utilitzat abans d’aquesta datació és el més lògic; tinguem en compte que, fora muralles, es troba l’església romànica dedicada a Sant Esteve (segles XII-XIII). Aquest sant va ser patró dels picapedrers i molers –d’entre altres–, activitats molt difoses i presents en aquelles èpoques i contrades, però també en temps més remots com hem vist en altres articles relacionats. Però si en algun lloc d’aquesta regió, els favors d’aquest sant pogueren ser constantment requerits, aquest degué ser a Peratallada; n’hi ha prou amb donar un cop d’ull al monumental treball fet al fossat per tenir una idea de l’esforç que aquí van realitzar els treballadors de la pedra.

El fossat és el més notori dels elements arquitectònics que presenta la vila. En canvi, sobre ell, poques coses s’han dit o escrit i al nostre entendre, hi rau la part més remota i desconeguda de la història de Peratallada. El relleu de les seves parets presenta els mateixos traços que els vistos en els propers Clots de Sant Julià (1), una antiga pedrera, on apareixen com aquí, les marques pròpies de la percussió que ens recorden l’opus spicatum.

L’oficialitat apunta l’origen de la població a èpoques alt medievals, però estem parlant en definitiva de l’Empordà, una de les àries peninsulars amb major presència de megàlits i per tant una de les que contempla amb major tradició l’art de tallar i modelar la pedra, aquest element sagrat que tants misteris amaga sobre les seves utilitats místiques primigènies, però també dels seus oficiants i obrers. Peratallada és només un més dels llocs empordanesos on aquesta tradició és molt visible a través dels seus vestigis. El cristianisme va posar el lloc sota l’advocació d’un sant que va ser patró de picapedrers, figura cristiana martiritzada amb la lapidació. Però aquí en temps pagans, algun element local del qual res sabem sobre la seva identitat primigènia, va haver de ser substituït o cristianitzat sota les influències d’aquest sant. Qui sap, si aquest figura d’origen pagà, era un personatge relacionat amb les antiquíssimes arts del manipulat de la pedra.

VIURE SOBRE UNA ROCA
La localitat creix sobre una gran roca de la qual el seu extrem superior és la part que n’aflora a la superfície. El treball del tallat o rebaix de la mateixa, s’aprecia al fossat que circueix el nucli urbà antic amb els seus carrers, que en molts casos van ser creats a força de rebaixar la roca. Encara que no tenim referències precises anteriors al segle XI, no hi ha dubte que el lloc va ser un hàbitat des de molt antic. Hi ha indicis que permeten concloure que aquest espai ha estat habitat, com a mínim, els últims 1.200 anys ininterrompudament. Però la falta de constatació no ens impedeix sospitar la més que possible presència d’un primigeni assentament, qui sap si d’ibers indiketes (1) i/o de romans; de moment el que ha pogut excavar-se ens ha mostrat indicis propis del Calcolític.

Les muralles es bastiren sobre la mateixa vertical de les parets del fossat (avui només queden alguns trams). En l’interior del recinte la vida es desenvolupava com en qualsevol altra comunitat fortificada, fins que amb l’esdevenir dels temps i el tràfec dels centres de poder, segons cada època, va fer que aquesta cuirassa de roca i carreus deixés de ser imprescindible, donant pas a l’obertura del nucli als nous temps.

En l’actualitat, Peratallada no solament és un lloc molt turístic, sinó que a més, hi viuen veïns, tot i que molts dels antics edificis del nucli urbà són avui segones residències. També en els últims temps hi ha hagut una “invasió” per part de l’hostaleria i la restauració. La puixança d’aquests sectors, ha permès amb la seva presència –ens agradi o no–, promoure la recuperació i conservació tant de Peratallada com d’altres enclavaments empordanesos. En canvi, en altres llocs, la fórmula ha tingut massa èxit i ha contribuït a massificar i enlletgir enormement el territori amb un altre tipus d’edificacions, molt menys respectuoses amb el seu entorn.

En l’actualitat l’oferta de Peratallada és, sobretot, visual i de sensacions corresposta per una demanda que ha generat un nucli floreixent d’indústria turística i lúdica, basat en acollidores cases i hotels rurals dels quals en diríem amb encant, alhora que una bona oferta gastronòmica, de notòria qualitat.

Arkana 2020 @ Tots els drets reservats